Desplegar menú lateral
19/08/2020

La nacra, prop de l’extinció a la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, a causa dels efectes del Gloria

  • Només han sobreviscut el 2,3% dels individus d’aquest punt, que fins al temporal era l’únic de la costa espanyola que no patia els efectes del protozou que provoca la mortalitat del bivalve, en perill crític d’extinció
  • La bona notícia és que a la badia dels Alfacs s’hi ha descobert una població de què, per ara, s’han pogut censar 242 individus
  • S’han censat i rescatat 351 nacres a la Punta de la Banya gràcies a la campanya de micromecenatge «Ni una nacra menys»

El mes de juliol s’han rescatat 351 exemplars de nacres de la Punta de la Banya, a la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre, gràcies a les aportacions realitzades en la campanya de micromecenatge «Ni una nacra menys». També s’han constatar els estralls causats pel temporal Gloria en aquest bivalve gegant i endèmic del Mediterrani, de què el delta de l’Ebre és una de les darreres reserves genètiques. «Dels 533 individus vius que hi havia a la badia del Fangar abans del temporal, ara només en queden 12, és a dir, un 2,3%», explica la investigadora de l’IRTA Patricia Prado. Els danys s’han produït perquè el temporal va abocar-los a sobre una quantitat enorme de sediments i va provocar una disminució de la salinitat a causa de la barreja d’aigua dolça i la salada. La badia del Fangar era l’únic punt de la costa espanyola que no havia patit els efectes del protozou Haplosporidium pinnae, que provoca mortalitats de fins al 100% d’aquesta espècie. És per això que Prado qualifica la situació de «desastre ecològic».

No tot són males notícies, però. A la zona de la Torre de Sant Joan, on es pensava que hi havia poques nacres, s’hi van censar un total de 242 nacres amb una densitat localment alta, i pot ser que se n’hi trobin més perquè, tal com apunta la investigadora, «encara queda molta superfície per explorar».

Vídeo del projecte realitzat per la Fundació Zoo de Barcelona

Patricia Prado, juntament amb altres tècnics de l’IRTA, tècnics de la Fundació Zoo de Barcelona i voluntaris de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Birdlife), la Universitat de Barcelona (UB) i VIMAR han estat les persones que aquest estiu han treballat per estudiar, censar i salvar les últimes nacres del delta de l’Ebre. El projecte ha estat possible gràcies al suport de moltes empreses locals que han col·laborat desinteressadament en les recompenses del micromecenatge, així com a la participació ciutadana. Podeu consultar més informació sobre la campanya de micromecenatge en aquest enllaç.

Un bivalve singular

La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve, com el musclo o la cloïssa, que només viu al Mediterrani. És el més gran d’aquesta àrea ―un individu adult pot superar el metre de longitud―, i un dels més longeus ―pot arribar a viure més de 50 anys. Es tracta d’una espècie singular, molt característica de les nostres costes i molt estimada pels submarinistes, i juga un paper molt important en el filtratge de les aigües. Sobre la seva conquilla s’han arribat a trobar més de 120 organismes diferents, pel que contribueixen de forma fonamental a la biodiversitat marina.

En només tres anys, la nacra ha passat d’estar inclosa en la categoria d’«espècie vulnerable» a la d’«espècie en perill crític d’extinció» en la llista d’espècies amenaçades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPAMA), i a estar inclosa dins de la llista roja de les espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El motiu és el protozou Haplosporidium pinnae, que des del 2016 provoca mortalitats properes al 100% en les poblacions de nacra d’aigües obertes de tota la costa mediterrània. A la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre, els primers brots de la malaltia van començar el juliol de 2018, coincidint amb unes temperatures especialment altes (>28°C). A aquesta amenaça, cal afegir-hi la d’un altre patogen, un microbacteri que sembla contribuir a les mortalitats massives, així com el fet que les nacres de les badies del Delta viuen entre 20 i 130 cm de profunditat i, per tant, s’exposen al xoc amb les embarcacions.