| |
| Figura: Mapa de referència de Prunus amb la posició aproximada de 33 gens: fons groc, gens d’ametller; taronja, de presseguer; vermell, de cirerer; verd, de prunera; blau, d’albercoquer. Les barres verticals marcades de G1 a G8 corresponen als vuit cromosomes dels fruiters |
|
|
Els mapes genètics permeten trobar on són els gens que tenen interès. En el mapa de Prunus n’hi ha molts, com resistències a nematodes o malalties fúngiques, o característiques de la flor, del fruit o de la planta
|
L’any 1993 va començar un projecte europeu, liderat per l’IRTA, l’objectiu del qual era construir mapes genètics de les espècies més importants de fruiters del gènere Prunus (presseguer, ametller, albercoquer, prunera i cirerer). Un mapa genètic és un conjunt ordenat –seguint l’ordre en què es troben en la molècula de l’ADN– de marcadors genètics dins del genoma d’una espècie. Els marcadors són gens, que determinen un caràcter identificable en la planta, o seqüències d’ADN (gèniques o no gèniques), que tenen la propietat de ser variables i fàcils de detectar usant mètodes estàndard de genètica molecular. L’estudi d’un nombre elevat de marcadors en la descendència d’un encreuament permet situar-los en els cromosomes de l’espècie estudiada i per tant construir-ne un mapa.
Un dels mapes construïts en aquest projecte vam proposar que fos el de referència per a Prunus. Aquest mapa, fet amb la descendència d’un híbrid entre l’ametller i el presseguer, era molt complet i detectava els vuit cromosomes en què està dividit el genoma d’aquest gènere, molt densament cobert de marcadors (273) d’alta qualitat. Aquestes característiques van fer que fos progressivament acceptat per la comunitat científica internacional com el mapa model. Donava nom als diferents cromosomes de Prunus, servia de referència per a l’elaboració de nous mapes i establia el marc on se situen els nous gens o marcadors que s’hi descobreixen. Recentment el nostre equip, en col·laboració amb altres grups d’arreu, ha contribuït a millorar aquest mapa i hi situat fins a 856 marcadors, tots corresponents a seqüències d’ADN conegudes, que cobreixen amb gran detall gairebé tot el genoma.
Comparant el mapa de referència amb altres mapes obtinguts en diferents espècies de Prunus, ha estat possible determinar que el genoma de les espècies d’aquest gènere està essencialment conservat, és a dir, que els seus gens estan organitzats en el mateix ordre en els vuit cromosomes que el constitueixen. Això significa que els resultats sobre posició de gens o marcadors en una espècie serveixen per a totes les altres. També hem observat una conservació parcial entre el genoma de Prunus i els de la pomera i perera, dos conreus evolutivament més allunyats.
Els mapes genètics permeten trobar on són els gens que tenen interès. En el mapa de Prunus n’hi ha molts, com resistències a nemàtodes o malalties fúngiques, o característiques de la flor, del fruit (acidesa, color i consistència de la carn, nectarina/préssec, forma, etc.) o de la planta. Alguns d’aquests gens són seleccionats en programes de millora genètica amb marcadors pròxims en el mapa, en comptes de fer-ho visualment, cosa que en aquests conreus significa un estalvi de temps (tarden de 2 a 6 anys de la llavor a la planta amb fruits) i sovint una millor eficiència, i això permet facilitar l’obtenció de noves varietats. |
Presentació