| |


| Citotoxicitat sobre fibroblasts BGM d’extractes de les microalgues Prorecentrum lima i Prorocentrum belizeanum, espècies productores de la toxina diarreica àcid okadaic.
1: Control.
2: P. lima (50 µL.mL-1)
3: P. belizeanum (5µL. mL-1)
4: P. belizeanum (50 µL. mL-1)
(Exposició durant 6h 45 min, microscopia de contrast de fase) |
|
|
Durant els últims vint anys, els assaigs de citotoxicitat aplicats a toxines del medi aquàtic han contribuït a identificar nous compostos i definir els protocols de purificació química de les toxines |
L’aqüicultura és un sector productiu que depèn de la qualitat de l’aigua. A l’aigua dolça i a l’aigua de mar hi viuen microalgues productores de toxines amb estructures moleculars i activitats tòxiques molt diferents, que posen en perill la salut del consumidor i el mateix producte. Els programes de vigilància disposen de mètodes bioquímics, immunoenzimàtics i de biologia cel·lular, complementaris al bioassaig ratolí, però més fins i sensibles, que permeten identificar toxines a l’aigua o en els bivalves i que no posen problemes ètics per l’ús d’animals de laboratori.
La recerca que realitzem amb el nostre equip a l’IRTA s’orienta al desenvolupament de cultius de cèl·lules de mamífers i assajos de citotoxicitat per detectar toxines del medi aquàtic, caracteritzar-les i quantificar-les. Per desenvolupar aquests assajos es necessita definir la soca cel·lular i el tipus de resposta tòxica més idonis per a cada grup de toxines. Les cèl·lules exposades a extractes tòxics poden patir alteracions morfològiques diferenciables per microscopia i indicadores del tipus de toxina present. Igualment, es pot quantificar mitjançant mètodes colorimètrics la mortalitat cel·lular i així determinar la potència d’aquestes toxines. Addicionalment, els assajos de citotoxicitat permeten estudiar el mecanisme d’acció de les toxines. L’aplicació de la nostra recerca en el camp agroalimentari és doble: prevenir els riscos alimentaris associats a toxines i contribuir al disseny sostenible del sector productiu. Per exemple, utilitzem els assajos de citotoxicitat per identificar i descriure noves toxines, determinar situacions de perill en zones de producció de bivalves, diferenciar entre espècies o soques de microalgues tòxiques i no tòxiques i establir els límits de distribució d’aquelles espècies nocives.
Durant els últims vint anys, els assajos de citotoxicitat aplicats a toxines del medi aquàtic han contribuït a identificar nous compostos i definir els protocols de purificació química de les toxines. Igualment han contribuït a la comprensió dels mecanismes d’acció de les toxines: neurotoxines que actuen sobre receptors cerebrals del glutamat (àcid domoic), que bloquegen canals de sodi de neurones (saxitoxines, brevetoxines) o que els activen (ciguatoxines, tetrodotoxines), toxines que actuen sobre el citoesquelet i que són potents promotors d’activitat tumoral per inhibició de fosfatases PP1 i PP2A (àcid okadaic) o toxines que modifiquen les concentracions intracel·lulars de calci (maitotoxina). Els assajos de citotoxicitat són utilitzats per diferents laboratoris internacionals per identificar toxines en aliments. Actualment a l’IRTA realitzem exercicis comparatius entre laboratoris i amb altres metodologies de detecció de toxines per validar els assajos de citotoxicitat com a eines de vigilància dintre d’un programa de prevenció d’intoxicacions alimentàries. |