Comparat amb els mètodes tradicionals d’obtenció de línies pures, per successives autofecundacions i seleccions, la ràpida generació in vitro de les LDHs i la seva perfecta homozigosi són els principals avantatges que han afavorit la seva utilització com a parentals en la generació d’híbrids comercials. En aquest sentit, durant els últims catorze anys, el nostre grup ha desenvolupat i ha transferit metodologies d’androgènesi i partenogènesi per generar LDHs de sis espècies hortícoles. Posteriorment, aquestes han estat seleccionades com a parentals en l’obtenció de més de deu híbrids comercials de pebrot, cinc d’albergínia, sis de meló, i en un futur pròxim de cogombre, carabassó i síndria. Actualment estem treballant en l’obtenció de LDHs de síndria, carabassó i tomàquet.

Entre les metodologies més utilitzades en l’obtenció de LDHs d’hortícoles, s’han de destacar: (1) el cultiu in vitro d’anteres, en pebrot i albergínia; (2) el rescat in vitro d’embrions partenogènics, induïts in situ mitjançant la pol·linització amb pol·len irradiat amb raigs gamma, en meló, cogombre, síndria i carabassó, i (3) el cultiu d’òvuls, en cogombre i carabassó. En el desenvolupament d’aquestes metodologies, és de gran ajuda la disponibilitat de marcadors moleculars codominants (isoenzims, RFLPs, SSRs), que permetin discernir l’origen de les plantes obtingudes, així com la disponibilitat d’un sistema ràpid per determinar els nivells de ploïdia de les plantes regenerades in vitro, com la citometria de flux. És important tenir en compte que la producció final de LDHs es veu afectada tant per les condicions agronòmiques en què creixen les plantes donants dels explants cultivats in vitro com per les condicions en què són autofecundades les plantes regenerades i aclimatades. En totes les espècies hortícoles estudiades, el genotip té un marcat efecte sobre el nombre final de LDHs perpetuades per llavor. En pebrot, els rendiments màxims assolits oscil·len entre dues i cinc línies per cada cent flors sembrades. En albergínia, aquest valor és deu cops més alt. Mentre que en meló i cogombre, els millors rendiments assoleixen les dues LDHs per cada mil llavors, és a dir, entre 1 i 2 LDHs per fruit. Malgrat que aquests rendiments són aparentment baixos, el valor de les LDHs obtingudes justifica la seva utilització en l’obtenció de nous híbrids comercials i la incorporació de les metodologies desenvolupades en l’esquema d’un programa de millora.