Aquesta línia de recerca va començar arran d’uns resultats inesperats en el nostre departament. Uns pollastres alimentats amb una dieta amb sèu tenien més greix abdominal que amb oli de soja. S’esperava més greix abdominal en els pollastres que rebien oli de soja, ja que aquest és més digestible per la millor absorció dels àcids grassos insaturats presents en més proporció en l’oli de soja. De moment va quedar aquesta observació com un resultat anòmal. Posteriorment, en una altra tesi realitzada al nostre departament es va repetir el mateix fenomen en uns pollastres que eren alimentats amb oleïnes de sèu o amb oleïnes vegetals.
A la vista d’aquest resultat, es va decidir fer un projecte per confirmar els resultats i estudiar la naturalesa d’aquest efecte. Entretant, van aparèixer publicacions de treballs en rates en què hi havia més deposició de greix corporal quan el greix de la dieta era de perfil saturat. En pollastres, algunes referències també ho confirmaven, si bé semblava que no s’hi havia donat gaire importància. El grup del professor López Bote, de la Universitat Complutense, recollint la informació trobada en la bibliografia i la proporcionada pels treballs del nostre departament, va començar a estudiar els efectes del perfil de la dieta sobre la deposició de greix corporal en el pollastre.
Per part nostra s’ha desenvolupat el model experimental, i els resultats indiquen que els greixos polinsaturats en la dieta del pollastre resulten en una menor deposició de greix en els dipòsits separables, incloent-hi el greix abdominal, que és el de més volum.
La diferència entre els dipòsits lipídics dels pollastres alimentats amb sèu o oli d’oliva i els alimentats amb oli de gira-sol o llinosa és de l’ordre del 25%. Des del punt de vista pràctic és important, ja que aquests dipòsits es poden considerar de rebuig. D’altra banda, no hi ha diferències a nivell del greix intramuscular, que podrien ser importants de cara a la qualitat sensorial de la carn. Des del punt de vista fisiològic, aquest fenomen també té interès, ja que indica que els àcids grassos afecten el metabolisme energètic i la deposició del greix corporal. L’efecte és semblant amb un oli polinsaturat de la sèrie n-6, tipus gira-sol, o amb un oli de la sèrie n-3, tipus llinosa. Els mecanismes que porten a aquesta menor deposició podrien ser diferents.
Actualment se segueix estudiant el model experimental en el pollastre, conjuntament amb el grup de la professora Barroeta de la UAB. D’altra banda, s’està estudiant si la composició del greix de la dieta pot modificar la deposició del greix corporal del porc. És a dir, si el greix saturat o monoinsaturat en la dieta origina més deposició de greix corporal en el porc que si el greix és polinsaturat, i si les proporcions de greix en els diferents dipòsits corporals varien. Aquesta hipòtesi és una mica arriscada, però a la vista dels resultats obtinguts en pollastres –i en rates, segons els estudis d’altres investigadors–, val la pena estudiar-la. |
Presentació