Hi ha diferents estratègies per reduir l’oxidació, entre les quals destaca l’addició de vitamina E als pinsos per incorporar-la als teixits dels animals i conferir més estabilitat oxidativa, tant in vivo com durant el processament dels aliments. L’efectivitat de la vitamina E ha estat demostrada en molts treballs durant els darrers quinze anys. Tanmateix, no ha estat emprada de manera general fins als darrers anys pel seu cost econòmic. Els principals beneficis de l’aplicació de la vitamina E es relacionen amb un augment de la vida útil de la carn i productes carnis, la reducció de la ranciesa, l’estabilitat del color i les modificacions de la textura de la carn que poden reduir les pèrdues per degoteig. L’acció de la vitamina E s’associa amb la seva presència a les membranes cel·lulars, on les protegeix de l’oxidació dels àcids grassos presents en els fosfolípids, que són elements essencials de l’estructura de les membranes. Un resultat molt significatiu és la possibilitat de reduir el contingut d’òxids de colesterol que poden contribuir al desenvolupament de malalties cardiovasculars. Altres antioxidants no ofereixen les mateixes propietats que la vitamina E; així el ß-carotè pot actuar com a prooxidant quan s’administra en concentracions relativament elevades.

A nivell fisiològic existeix un sistema cooperatiu de control de l’oxidació format, entre d’altres, per l’acció coordinada de tres enzims: CAT, SOD i GSHPx, en combinació amb els antioxidants vitamina C i vitamina E. Així la vitamina C permet regenerar la vitamina E un cop aquesta ha estabilitzat radicals formats per l’oxidació lipídica. S’han fet estudis en els quals s’han valorat les activitats dels enzims antioxidants i la influència de la vitamina E. Els resultats han mostrat que hi ha una relació inversa entre la vitamina E i l’activitat de la GSHPx quan s’administren greixos molt insaturats, però que en el cas de greix més saturat no s’observa aquesta relació.