Fer créixer plantes sense emprar el sòl natural, és a dir, cultivar fora sòl, és una cosa que es coneix des de temps antics. El desenvolupament de tècniques de conreu fora sòl i la seva progressiva aplicació com a alternativa a les tècniques hortícoles tradicionals té lloc a partir dels anys 80. Va ser en països de l’Europa central on l’adopció d’aquestes tècniques va experimentar inicialment un creixement en la dècada dels 80 i en les primeries dels 90. Per exemple, a Holanda a finals dels 80 el 51% dels conreus hortícoles protegits es duien a terme amb tècniques fora sòl i l’any 1994 el 80%.
Convençuts de les possibilitats d’aquestes tècniques per a cultius d’alt valor afegit, es va iniciar a començament dels anys 80 la recerca sobre conreus fora sòl (tècniques, substrats, fertirrigació, instrumentació, automatització) en el si del Departament de Tecnologia Hortícola, primer en el Servei d’Investigació Agrària del DARP i tot seguit a l’IRTA. Calia fer una tasca científica i tecnològica original i d’adaptació, transferir-la i divulgar-la als nostres tècnics i horticultors i buscar la implicació de les empreses. L’aposta per impulsar aquestes activitats ha estat constant per part de l’IRTA en els darrers 20 anys.
Els investigadors de l’IRTA han estat pioners en el desenvolupament de tècniques de cultiu en sacs (grow-bag techniques) per a hortalisses i ornamentals a l’àrea mediterrània amb la finalitat de millorar el rendiment, la qualitat i l’ús de l’aigua, disminuir la despesa energètica en el cultiu i optimitzar l’espai i la insolació disponibles. L’adopció d’aquestes tècniques en l’horticultura de Catalunya i de l’Estat és en bona part fruit de la tasca esmentada. Per exemple, la recerca per optimitzar el disseny i el maneig del sac de cultiu de perlita més utilitzat a nivell peninsular es va dur a terme en el marc d’una concertació entre l’IRTA i una empresa catalana; avui, el 50% dels conreus fora sòl d’hortalisses del sud-est peninsular –que ocupen més de 2.700 ha– empren l’esmentada tècnica.
També l’IRTA ha desenvolupat tècniques fora sòl amb recirculació que eviten l’abocament d’aigua i de fertilitzants al medi; són tècniques d’una gran utilitat per a les àrees vulnerables per contaminació de les aigües amb nitrats, permeten cultivar sense utilitzar fumigants que destrueixen la capa d’ozó i faciliten la substitució de recursos no renovables per tecnologia.
Els substrats clàssics, com ara la torba, són sovint recursos no renovables i cal transportar-los des de lluny. A Catalunya hi ha més de 3.000 ha (vivers d’ornamentals, d’espècies forestals i fructícoles, planters i cultius d’hortalisses) on s’utilitzen aquests substrats. L’IRTA ha contribuït a valorar subproductes propis d’origen ramader (fems de boví), agroalimentari (marros de cafè) i industrial (poliuretà, fibres tèxtils) per a la fabricació de substrats autòctons alternatius.
Resumint, 20 anys de recerca per a una horticultura intensiva sostenible que en poc espai produeixi molt i bé respectant el medi ambient. |
Presentació