L’any 1992 a l’IRTA es va iniciar un programa de transformació genètica de plantes utilitzant la tecnologia del cultiu in vitro. L’aplicació més important va ser la transformació genètica de varietats comercials d’arròs per a l’obtenció de plantes resistents a plagues i malalties. L’objectiu final era eliminar els tractaments fitosanitaris i protegir les zones de conreu en àrees de gran importància ecològica com els deltes.
Al mateix temps, conscients de la sensibilitat social envers aquesta nova tecnologia, es van portar a terme tota una sèrie d’estudis capdavanters a Europa, per avaluar el flux de gens produït per la dispersió del pol·len de les plantes transgèniques i el risc que podia representar que els gens introduïts passessin als cultius veïns o a males herbes compatibles.
A partir del 1999 es van fer diversos assaigs de camp per quantificar el flux genètic i determinar la influència del vent o la distància sobre la dispersió del pol·len. Els resultats obtinguts en aquests assaigs demostren que el flux genètic en arròs té un abast molt limitat (inferior al 0.01 % a 5m de distància) i que amb unes mesures molt senzilles de control es podria garantir la coexistència entre cultius d’arròs transgènic, convencional i ecològic. Cal destacar, però, que aquest petit flux detectat pot ser important en el cas de l’arròs salvatge ja que és una mala herba que està dins mateix del camp conreat. En aquest cas la incorporació estable dels gens a l’arròs salvatge dependrà sobretot de les tècniques culturals aplicades per eliminar-lo. En aquest sentit, s’ha iniciat un assaig de tres anys de durada que permetrà, mitjançant marcadors moleculars, seguir la incorporació dels gens a l’arròs salvatge en funció de quatre tècniques culturals habitualment emprades a la zona.
L’experiència adquirida en arròs ha permès abordar l’avaluació del flux de gens en blat de moro. La diferència bàsica, però, respecte a l’arròs és que des de l’any 1998 està autoritzat el cultiu de plantes transgèniques resistents al barrinador. Tot i que l’any 2004 l’extensió de transgènics va ser d’un 10% del total, no hi havia pràcticament dades de flux per establir una normativa de coexistència, tal com demana la legislació europea recentment aprovada. Així doncs, a partir de l’any 2003 es van realitzar dos assaigs de camp per determinar la influència del vent, la mida del camp transgènic i el decreixement del flux amb la distància.
D’altra banda, dins del projecte europeu SIGMEA s’està fent una altra aproximació al problema basada en l’estudi de dues zones de Catalunya on realment coexisteixen camps de blat de moro convencional i transgènic. Les dades que s’obtinguin d’aquest estudi s’inclouran en els models matemàtics que serviran de base per establir, a tot Europa, una estratègia que garanteixi la coexistència. |
Presentació