En climes mediterranis, un dels problemes principals dels hivernacles és l’excés de temperatura i el defecte associat d’humitat relativa, la qual cosa ocasiona pèrdues clares de qualitat en la producció hortícola. Sovint es dóna la paradoxa que el clima extern a l’hivernacle és quasi l’òptim, mentre que l’hivernacle –construcció pensada per afavorir el creixement de les plantes– actua d’una manera molt negativa sobre les plantes. En aquests casos la millor cosa a fer és equiparar el clima intern amb l’extern, la qual cosa es pot aconseguir si l’hivernacle té un taxa de ventilació molt alta.
En els darrers quinze anys s’han portat a terme a l’IRTA una sèrie de projectes d’investigació sobre la ventilació natural dels hivernacles, entenent com a natural o passiva la ventilació que no utilitza energia externa, sinó que està originada pel vent (efecte eòlic) o per la diferència de temperatura entre l’aire interior i l’exterior (efecte xemeneia). Els avenços més significatius en aquest camp arriben de la mà de les tècniques de visualització, tècniques recents que permeten conèixer amb detall el moviment de l’aire al voltant i dins de l’hivernacle.
La fotografia adjunta mostra una aplicació de la tècnica de visualització desenvolupada per la Universitat de Cambridge i adaptada a l’estudi dels hivernacles. El procediment consisteix a construir un hivernacle a escala amb metacrilat transparent. Aquest hivernacle se submergeix en un tanc o aquari pel qual es fa circular un corrent d’aigua a què s’afegeixen partícules traçadores que deixen veure les línies de corrent si l’hivernacle a escala s’il·lumina per la part superior. L’experiment pot ser gravat en vídeo, o més recentment en suport digital, que amb el tractament informàtic posterior dóna el vector velocitat en qualsevol punt de l’hivernacle. Les lleis de l’anàlisi dimensional permeten treballar amb aigua en comptes d’aire a laboratori i calcular la velocitat de l’aire en un hivernacle real a partir de la velocitat de l’aigua a l’hivernacle a escala.
Els avantatges d’aquesta tècnica són diversos. En primer lloc, l’economia de mitjans i la rapidesa dels treballs, ja que és molt més pràctic i ràpid construir, analitzar i comparar hivernacles a escala que de mida real. Les mesures en camp s’utilitzen per validar o verificar els resultats del laboratori. En segon lloc, la tècnica de visualització proporciona el detall del moviment de l’aire en qualsevol punt, fet que és impossible d’aconseguir en el camp. Aquesta visió de la velocitat de l’aire ajuda molt a dissenyar sistemes de ventilació més eficaços.
Gràcies a aquest treball i altres tècniques semblants i complementàries sabem com orientar les finestres, quina forma i dimensió han de tenir, quina ha de ser la inclinació del sostre de l’hivernacle i quina n’és l’alçada recomanable perquè la taxa de ventilació sigui suficient. Els resultats derivats d’aquest estudi s’han divulgat en zones mediterrànies i altres països on l’IRTA té presència internacional (com per exemple l’Argentina, l’Uruguai, Mèxic i Malàisia). |
Presentació