Els caràcters reproductius, entre els quals cal destacar la prolificitat (nombre de garrins nats per part) i la supervivència dels garrins, tenen un creixent interès tant per a les empreses del sector porcí, per la seva incidència directa en els costos de producció, com des del punt de vista científic, pels reptes que planteja el coneixement de la seva arquitectura genètica.
La prolificitat és un caràcter quantitatiu, caracteritzat per una baixa heretabilitat, l’expressió de la qual està limitada a un sexe. Això dificulta l’obtenció d’una ràpida millora mitjançant la selecció basada en el rendiment individual de la truja. La inclusió d’informació familiar i l’estimació dels valors genètics dels individus a través de la metodologia BLUP (Best Lineal Unbiased Prediction), en les dues últimes dècades, han contribuït a millorar els resultats de la selecció. No obstant això, aquesta millora es realitza sense conèixer els gens que regeixen la prolificitat. El coneixement dels gens responsables permetria la selecció directa per a aquests gens, amb el subsegüent increment de la taxa de millora. Les investigacions actuals intenten localitzar i identificar gens amb efectes en els caràcters reproductius.
L’IRTA ha impulsat una línia d’investigació genètica sobre els caràcters reproductius els objectius de la qual s’han centrat en:
- Augmentar el coneixement sobre les bases genètiques que regeixen els caràcters reproductius (prolificitat, supervivència dels garrins, capacitat maternal de la truja) i la identificació i el mapatge de gens.
- La creació i el desenvolupament d’una línia de truges hiperprolífiques.
- L’estudi i la millora genètica de la prolificitat en poblacions comercials de selecció.
- El desenvolupament de metodologia relacionada amb l’avaluació genètica dels animals (BLUP) i la seva aplicació a poblacions comercials de selecció.
- El desenvolupament de nous mètodes i procediments d’anàlisis estadístiques relacionades amb la localització de zones del genoma i gens amb efectes en caràcters d’interès.
En aquest camp, s’han establert relacions de col·laboració amb la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, l’INRA (França), la Iowa State University (USA), la Université de Liège (Bèlgica). |