Una visió ecològica de l’horticultura se centraria en la descripció de les relacions entre organismes, la seva relació amb l’ambient biòtic i/o abiòtic, el coneixement dels processos biològics que controlen la seva distribució, conducta, que condicionen la mida, la forma i la funció dels organismes i les comunitats, així com el flux de matèria i energia que s’estableix entre ells en l’ecosistema hortícola, en el conreu, en el jardí, en la restauració paisatgística. L’ecofisiologia és la ciència i a la vegada l’eina que permet aquesta visió. En els darrers anys, al nostre país i a tota l’Europa mediterrània, s’estan produint canvis importants en la forma de vida de la seva població. Així el desenvolupament de la ciutat difosa i el turisme han generat un nou model de creixement, d’ocupació de l’espai i en conseqüència d’ús dels recursos. El consum d’aigua també ha experimentat un important increment, tant per despesa directa de la població com indirecta, entre la qual cal destacar l’associada a l’ús social del verd (esport, lleure, jardineria, paisatge, anticontaminació...); han aparegut contaminacions de tot tipus; s’han produït invasions d’espècies foranes; l’acció humana és ràpida i continuada; i davant de tot això apareix una consciència mediambiental, que no vol dir ecològica, en la qual es valoren aspectes de sostenibilitat i respecte al medi.
En aquest context, l’IRTA ha treballat els darrers 10 anys juntament amb altres equips de l’institut i aliens, per tractar d’optimitzar alguns processos en jardineria, restauració del paisatge, silvicultura, horticultura intensiva, fruticultura i viticultura des del coneixement dels processos bàsics, i per lliurar així una informació objectiva que permeti millorar tècniques i sistemes en aquest camp.
S’ha treballat en la caracterització d’espècies vegetals davant de diferents estressos biòtics i/o abiòtics, entre els quals destaca l’estudi de les cutícules foliars i la seva relació amb la contaminació per tensioactius; la valoració de consum d’aigua en diverses tipologies de jardí; la competència inter i intraespecífica per l’aigua a nivell de les arrels; en les modificacions en el metabolisme secundari; en el coneixement de les respostes espectrals de la vegetació per desenvolupar sensors òptics per a la presa de decisions en la gestió d’espais verds; en el coneixement de la relació entre senyals hidràulics i hormonals en la transpiració; el reg amb aigües de freàtic i regenerades; les relacions entre vegetals i altres organismes com fongs o insectes...
Ens hem mogut entre el coneixement bàsic i l’aplicat, i valorem que aquest és el terreny on ens hem de moure, d’acord amb el que cita Terradas per boca de Margalef: cal aprofundir més en la reflexió per tenir una acció social més efectiva i, podríem afegir-hi, més allunyada de les modes. |
Presentació