La varietat d’olivera més important de Catalunya és l’arbequina, conreada principalment a Tarragona i Lleida (unes 70.000 ha i 10.000 tm d’oli), que constitueix la base de les denominacions d’origen protegides Siurana (6.000 tm) i Garrigues (3.000-4.000 tm), amb lleugera tendència a l’alça. Aquesta varietat té un gran interès per les bones característiques sensorials dels seus olis i pel seu bon comportament agronòmic, i és un arbre rústic d’elevada productivitat, de ràpida entrada en fructificació, amb molt poca alternança i vigor reduït, cosa que permet augmentar les densitats de plantació.
A causa de les seves excel·lents característiques i de l’existència de variabilitat a les plantacions tradicionals, que és deguda possiblement als diferents sistemes de propagació emprats (rabasses, empelt i llavors), l’any 1986, l’IRTA va iniciar la selecció clonal de la varietat arbequina a Catalunya. En una primera fase, es van marcar 109 arbres que presentaven unes característiques interessants. Després de quatre anys d’estudi en camp (1987-1990), es van preseleccionar 15 clons que van destacar per les bones produccions i la regularitat de les seves collites. Aquests arbres es van propagar per estaquillat semillenyós i es van introduir, el 1992, en un assaig comparatiu al Centre de Mas Bové (Constantí, Tarragona). Després de sis anys d’estudi ja es van observar diferències estadísticament significatives entre alguns clons, i el 1998 l’IRTA va iniciar la difusió comercial, a través de concerts amb vivers, del clon més interessant, sota la denominació IRTA-i·18®.
El clon IRTA-i·18® de la varietat arbequina, en comparació d’altres clons, en les condicions de la zona de Reus-Constantí (DOP Siurana), destaca per més producció acumulada i més volum de copa en els primers anys, i també per més producció mitjana una vegada ha arribat a la plena producció, després dels nou anys d’estudi. Té un port semierecte, característica interessant per a la formació de les plantacions superintensives i per a la recol·lecció mecànica amb vibradors de tronc. Es troba lliure dels diferents virus que ataquen aquesta espècie.
A nivell sensorial, l’oli d’aquest clon destaca por ser afruitat, dolç, més equilibrat que el d’altres arbres estudiats, complex, amb aroma de poma, verd herba, ametlla i fruites madures i amb baixa intensitat d’amarg, picant i astringent, cosa que el fa apte per a una comercialització directa a principis de campanya.
El 1999 va començar la comercialització del clon IRTA-i·18®, i s’han venut tots els plançons amb etiqueta, segons el model exposat a la Foto 1. Per a la difusió comercial, l’IRTA ha concedit llicències d’explotació a 12 vivers. Fins ara, s’han comercialitzat més de cinc milions de plantes, distribuïts a Espanya (60%) i a l’estranger (40%). Dins d’Espanya s’ha plantat en diferents regions (principalment a Andalusia i Aragó), mentre que a l’estranger, sobresurt la seva implantació a Xile, els EUA, Tunísia, el Marroc, l’Argentina, Itàlia, França i Portugal. Recentment s’està introduint a Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. |
Presentació