Els caràcters de qualitat de la canal i la carn en porcí són complexos i generalment molt costosos de registrar. Aquest fet dificulta enormement la implantació d’un programa de millora genètica clàssic, i permet un important camp d’aplicació a la genètica molecular mitjançant les estratègies següents:
- Selecció assistida per marcadors.
- Detecció directa de gens amb més efecte.
- Generació de línies d’interès mitjançant introgressió assistida per marcadors.
L’IRTA treballa en aquest tema des de mitjans dels anys 80. El primer projecte de recerca tenia com a objectiu l’estudi de la relació entre el gen Haln i la qualitat de la carn i el creixement. Més recentment, amb l’avenç de la genètica molecular, s’han desenvolupat alguns projectes amb l’objectiu de conèixer amb detall l’arquitectura genètica d’aquests caràcters:
- Els dos projectes següents van generar un encreuament experimental F2 entre porc Ibèric i Landrace, per produir segregació genètica (vegeu fotografia), que va permetre localitzar gens de qualitat de la canal i de la carn. Com a principals resultats es van detectar gens d’expressió quantitativa (QTL) per a engreixament, percentatge de greix intramuscular, perfil d’àcids grassos, àrea del llom, longitud de la canal, quantitat d’hematina i pigmentació de la carn. A més a més, es va estudiar l’efecte de diferents gens candidats en les regions del genoma en les quals es van detectar aquests QTL.
- A continuació es va estudiar l’arquitectura genètica de caràcters de qualitat i carn en poblacions comercials Pietrain, Landrace i Large White, i es va trobar segregació de QTL per a longitud de la canal, engreixament, pH i olor sexual.
En aquests moments s’estan desenvolupant tres nous projectes amb l’objectiu de refinar el coneixement de la base genètica d’aquests caràcters, juntament amb altres caràcters relacionats amb la salut humana (perfil d’àcids grassos i nivells de colesterol), en una població Duroc. D’altra banda, es pretén iniciar un procés d’introgressió d’al·lels responsables de la qualitat de carn d’origen ibèric en poblacions Duroc, Landrace i Pietrain amb l’objectiu d’obtenir línies genètiques d’aplicació comercial.
Els projectes esmentats prèviament es desenvolupen en col·laboració amb els centres d’investigació següents: Universitat Autònoma de Barcelona, Instituto de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA), Universidad de Murcia, Roslin Institute i Swedish Agricultural University. |
Presentació