Desplegar menú lateral
13/01/2021

Depuració d’aigües residuals mitjançant nanopartícules de melanina fúngica

Foto IRTA: Maqueta del biofiltre i exemple de nanotub melanina

Nanomel és el primer biofiltre desenvolupat a base de melanina fúngica que permetrà reduir el cost energètic en les plantes de tractaments d’aigües i augmentar-ne l’eficiència

Nanomel és un novedós sistema de tractament d’aigües residuals en biofiltres amb nanopartícules de melanina procedent de llevats negres, un grup de fongs que habiten ambients extrems (extremòfils) i que es poden cultivar a partir de diferents tipus de residus orgànics. El resultat és una tecnologia potencialment més eficient i de menor cost que els tractaments actualment existents.

L’activitat humana contamina diàriament 2.000 milions de metres cúbics d’aigua al dia, que contenen entre 300 i 500 tones de metalls pesants. Les indústries químiques, farmacèutiques, tèxtils, agroalimentàries, etc., generen aigües residuals contaminades que tenen un tractament difícil, de cost elevat i sense ser un 100% eficaç, i que en molts països causen un problema de salut de primer ordre.

Cristy Medina, doctoranda a l’IRTA, està desenvolupant en la seva tesi doctoral una nova tecnologia basada en l’ús de melanina fúngica, entre les seves característiques es troba el ser molt resistent a condicions físico-químiques extremes de tot tipus, tenir una gran capacitat d’adsorció de metalls pesants, i per ser un material orgànic natural.

L’ús de Nanomel, un nanomaterial d’origen natural, i amb una alta eficiència, suposaria reduir el consum energètic i d’aigua en les plantes de tractament. Per això estudien diferents residus orgànics, com el most i la closca de cafè, com a substrat per al creixement de la biomassa fúngica de la que s’extraurà la melanina, i de la que s’obtindran les nanopartícules que seran immobilitzades en el biofiltre. «La funció de les nanopartícules és captar els metalls pesants i bioestimular els microorganismes per augmentar el seu metabolisme i fer que siguin més eficients en el segrest d’aquests», assenyala Cristy Medina.

Les indústries contaminants poden, així, depurar i reutilitzar les aigües residuals generades en el procés industrial podent, a més, revaloritzar els metalls pesants que quedaran atrapats en la melanina, a un menor cost i amb un estalvi significatiu d’aigua.

Aquesta investigació, desenvolupada en les instal·lacions de l’IRTA, amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es troba en fase de desenvolupament laboratorial i a la cerca de finançament públic o privada, tant per al seu posterior escalat com per a la seva possible patent.